Aguas
04-mar-2008, 01:26
Cuando te veo en esa bonita foto
siento la grata alegría de cumplir,
el objetivo primordial eras tú
al menos mi cabeza lo siente así,
el encontrarte me llena los adentros,
las esperanzas ciegan mi camino azul
que copiosos sueños protagonizabas,
aún lo haces, los diriges de igual.
Y sin conocerte me llamas atención,
más cuanto más se de ti, ¡mejor!
Sorpresa conmovedora tu habla
que tan parecida a la mía es
por eso aún prefiero entenderte
y que mejor para ello que la lengua,
la de nuestra deseada y amada tierra
la misma que reinó el siglo XV.
Prou clar es, que mosatros
s'entenem de mateixa que els veïns.
Encara m'oblide d'ells, per lo nostre,
juntant pareguts i diferencies
que mos mouen en dolçor i conreu,
si algú buscava era a tu;
chicoteta i senzilla chiqueta
on el carinyo te pot per damunt tot.
Deixar-te de vore es treball impossible
perque t'imagine als meus braços,
junt a mi en lo llit, contant-mos els fets diaris,
i tu eres yo, i yo soc tu, perque se volem,
busca'm que me trobes mosset, quan vullgues,
quéem tindràs ans que el gesmil cree l'ambient
i la nafa invadixca el monyo tan preciós
que necessite acariciar cada poc temps.
siento la grata alegría de cumplir,
el objetivo primordial eras tú
al menos mi cabeza lo siente así,
el encontrarte me llena los adentros,
las esperanzas ciegan mi camino azul
que copiosos sueños protagonizabas,
aún lo haces, los diriges de igual.
Y sin conocerte me llamas atención,
más cuanto más se de ti, ¡mejor!
Sorpresa conmovedora tu habla
que tan parecida a la mía es
por eso aún prefiero entenderte
y que mejor para ello que la lengua,
la de nuestra deseada y amada tierra
la misma que reinó el siglo XV.
Prou clar es, que mosatros
s'entenem de mateixa que els veïns.
Encara m'oblide d'ells, per lo nostre,
juntant pareguts i diferencies
que mos mouen en dolçor i conreu,
si algú buscava era a tu;
chicoteta i senzilla chiqueta
on el carinyo te pot per damunt tot.
Deixar-te de vore es treball impossible
perque t'imagine als meus braços,
junt a mi en lo llit, contant-mos els fets diaris,
i tu eres yo, i yo soc tu, perque se volem,
busca'm que me trobes mosset, quan vullgues,
quéem tindràs ans que el gesmil cree l'ambient
i la nafa invadixca el monyo tan preciós
que necessite acariciar cada poc temps.